sphere en el trabajo de Ingold

People, according to this view, do not find themselves within a world of heaven and earth but on the outside of a material world-sphere that is already closed up.. (Ingold. Being Alive. 2011, p.130)

Traducción

esfera

Repercusión del concepto

Del post Cap a un model distribuït d’acció en el territori: un medi ambient concret i carregat de significat:

Al seu llibre The Perception of the Environment, al capítol 12: ‘Globus i esferes, la topologia del ambientalisme’, Ingold ja es plantejava la problemàtica de pensar la terra on vivim com un globus. Parla de que eixa abstracció, que és la que aprenem a l’escola i la que porta als polítics a parlar d’un ‘canvi mediambiental global’, “lluny de marcar la reintegració de la humanitat amb el món, assenyala la culminació d’un procés de separació” (Ingold 2000: 209).

Per qué? Intentaré resumir-ho però la veritat que val la pena llegir al propi Ingold, que també continua amb el tema en el seu últim llibre Being Alive, perque ho conta de un forma molt intuitiva i divertida.

Ens explica que quan ens bombardegen amb informació sobre el ‘medi ambient’, expresant-nos missatges de canvi, sempre estem veient imatges. Ja siga sentats a casa, a l’aula o en una sala de conferències ens oblidem que “el medi ambient és, en primer lloc, un món al que vivim i no un món al que mirar” (Ingold 2011: 95). Les imatges i videos que ens mostren ténen punts de vista que mai experimentarem com a persones en la nostra activitat quotidiana. Ja siga des de l’espai exterior o des d’avions, les representacions del medi ambient global que ens proposen el converteixen en una cosa massa gran com per a relacionar-se amb ella. I, de fet, ens expulsen de la terra convertint-nos en extraterrestes (exhabitants) en conter de habitants (inhabitants).

En el capítol 8 de Being Alive, ‘La forma de la terra’, Ingold resenya varis estudis fets per psicòlegs en els que demanàven a xiquets i adults que dibuixaren la terra, després les persones i les cases en ella i finalment el cel. L’estudi pretenia saber cóm els xiquets aprenen que la terra és redona però, revisats per Ingold, es converteixen en una mostra d’un dilema existencial i científic fonamental: hi ha certs coneiximents que per a ser possibles ens fan ‘renunciar a la veritable experiència’, en este cas, d’habitar la terra (ibid.:101). Estos són els models mentals que es van extreure d’eixe estudi:

Ingold explica (de forma molt divertida) cóm els xiquets, i també els adults, feien evident l’absurditat de demanar-los que dibuixaren les cases, les persones i, sobre tot, el cel, si el que volien era que dibuixaren el planeta i no la terra on vivim. Conclou que els models mentals més coherents éren els que representaven la terra de forma dual o com una esfera buïda, perqué la terra on vivim no és un objecte del que pugam separar-nos i veure’l des d’amunt. Sino, i precisament, un ambient que ens envolta o, millor, que ens reconstrueix constantment a la vegada que nosaltres reconstruïm l’ambient. Per aixó, pensar la terra globalment ens separa d’ella, perque globalment no podem percebre-la ni habitar-la ni reconstruir-la, a no ser que estiguem intevinguts per un gran aparatatge artificial que ens coloque en un punt de vista diví. Eixa divinitat única és a la que es refereixen els que apel·len a accions pensades des de lo global.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *